I si et digués que, abans fins i tot de llegir la descripció del teu esdeveniment, moltes persones ja han decidit si “val la pena” només pel preu de l’entrada? Pot semblar exagerat, però no ho és. I quan entens aquest mecanisme, entens també per què alguns esdeveniments triomfen, altres s’estanquen… i altres fracassen abans fins i tot de començar.
Queda’t, perquè el que ve pot canviar per complet com fixes el preu dels teus pròxims esdeveniments.
Per què el preu és molt més que un número
L’impacte del preu d’una entrada no és només econòmic: és psicològic. El públic interpreta el preu com un missatge, com una pista sobre el que viurà. I ho fa de forma gairebé automàtica.
Abans de mirar el programa, l’aforament o la ubicació, el cervell ordena la informació així:
- Veu el preu.
- Compara amb el que coneix.
- Decideix si l’esdeveniment “sembla bo” o “sembla mediocre”.
Aquest procés ultraràpid explica per què el preu condiciona el valor percebut, i per què dos esdeveniments semblants poden tenir resultats totalment diferents segons l’import que mostren.
Com funciona la percepció de valor en esdeveniments
La percepció de valor en esdeveniments és el que el públic creu que val l’experiència abans de viure-la. I el preu actua com una drecera mental:
- Si és molt baix → “Serà cutre?”
- Si és molt alt → “Això deu ser especial”.
- Si és equilibrat → “Sembla just, vull saber-ne més”.
Per això, fixar un preu no va només de cobrir costos: va de definir la identitat de l’esdeveniment.
Raons per les quals el preu influeix tant
1. El preu és el primer filtre
Abans de veure qui actua o quina activitat s’ofereix, el públic ja té una impressió. Si el preu no encaixa amb les seves expectatives, se’n van sense llegir res més.
2. Crea expectatives
Com més pagues, més esperes. Si pagues poc, assumeixes que serà simple. Si pagues més, esperes qualitat, organització i una experiència cuidada.
3. És un símbol social
La gent no compra només un esdeveniment: compra estatus, pertinença, exclusivitat o proximitat. El preu comunica tot això.
Exemple clar per entendre-ho
Una entrada prèmium en un festival. Sovint s’esgota abans que l’estàndard, fins i tot quan el contingut és similar. No compra un servei extra: compra la sensació de “tracte especial”.
Aquí no canvia l’esdeveniment: canvia el que el preu significa.
Errors freqüents en fixar preus (i com evitar-los)
1. Posar un preu molt baix “per omplir”
Error típic. El públic pot interpretar-ho com un esdeveniment improvisat o poc treballat.
Consell: Compara el teu preu amb esdeveniments similars i pregunta’t: la meva proposta transmet el mateix nivell de valor?
2. No mostrar què inclou l’entrada
Si el preu genera dubtes, la gent no compra.
Consell: Afegeix una llista clara del “que inclou la teva entrada” just abans del botó de compra. Fa visible el valor i redueix la resistència.
3. Deixar un únic preu sense escales
Un sol preu deixa el públic sense referència.
Consell: Inclou una opció intermèdia o una prèmium. La versió principal semblarà més raonable sense tocar-la.
Guia pràctica per fixar el preu correcte
- Defineix quina emoció vols transmetre:
- Exclusivitat
- Accessibilitat
- Qualitat
- Proximitat
- Ajusta el preu per reforçar aquesta emoció.
- Revisa si el que promets coincideix amb el que entregues (i si no, ajusta abans de vendre).
- Assegura’t que el preu expliqui la història del teu esdeveniment. Perquè sí: el preu és comunicació.
Desglossament real de la decisió de compra (el que passa en segons)
- Veig el preu.
- Em pregunto si “m’encaixa”.
- Si no encaixa → tanco la pestanya.
- Si encaixa → miro què inclou.
- Si el que veig coincideix amb la xifra → continuo.
- Si no coincideix → abandono o dubto.
Per això, una mala estratègia de preus pot espatllar un esdeveniment ben planificat.
L’estratègia actual més utilitzada: les fases de preus (i com treballar-les bé)
En els últims anys, la majoria d’organitzadors —des d’esdeveniments locals petits fins a festivals massius— han adoptat una mateixa estratègia: la venda per fases de preus. No és una moda; és una resposta directa a com pensem i decidim els éssers humans.
I quan entens per què funciona, entens també com aplicar-la sense caure en errors.
Què és exactament una fase de preus?
És dividir l’aforament total de l’esdeveniment en diversos blocs d’entrades, cadascun amb un preu diferent:
- Fase 1: preu més baix
- Fase 2: preu mitjà
- Fase 3: preu estàndard
- Fase final: preu d’última oportunitat o preu més alt
Quan una fase s’esgota, s’activa la següent.
No es tracta només d’apujar preus: es tracta de comunicar progrés, urgència i valor creixent.
Per què funciona tan bé
- Crea urgència real, no artificial. La gent sap que si espera, pagarà més. No és un truc: és una mecànica clara i transparent.
- Genera tracció des del principi. Les primeres fases solen esgotar-se ràpid perquè són més econòmiques, i això envia un senyal social fort: “Aquest esdeveniment té demanda”.
- Permet mesurar interès abans de la data. Si la Fase 1 vola, saps que vas pel bon camí. Si no, pots ajustar la comunicació o el contingut abans que sigui tard.
- Alinea preu i valor percebut. A mesura que l’esdeveniment es desenvolupa (més artistes, activitats, ponents, confirmacions…), el públic entén que el valor augmenta. El preu reflecteix aquest creixement.
Com treballar correctament les fases de preus (pas a pas)
1. Defineix quantes fases tindrà el teu esdeveniment
3 o 4 fases són habituals, però el que importa és que cada una tingui sentit. Exemple per 1.000 assistents:
- 250 entrades → Fase 1
- 300 entrades → Fase 2
- 350 entrades → Fase 3
- 100 entrades → Fase final
No és matemàtica exacta, però sí estratègia.
I funciona igual de bé en esdeveniments de 300, 150 o 80 persones. La clau és el ritme i comunicar l’avanç.
2. Decideix el salt entre fases (l’“increment emocional”)
No es tracta de pujar 1 €: això no genera impacte. Tampoc de pujar 20 €, perquè semblaria brusc.
El més efectiu és un increment entre el 10% i el 25% entre fases.
3. Comunica molt bé l’avanç de cada fase
La clau no és només tenir fases, sinó fer-les visibles:
- “Últimes 50 entrades d’aquesta fase”
- “Canvi de preu en 24 hores”
- “Entrem a la Fase 2: nova etapa de l’esdeveniment”
4. Afegeix fites que justifiquin el canvi de fase
En alguns esdeveniments, especialment festivals, el contingut es revela per etapes:
- Abans de l’anunci del cartell → preu baix
- Amb els primers artistes → pujada
- Amb el cartell complet → preu estàndard
El públic ho entén perquè veu com augmenta el valor de l’esdeveniment.
5. No congelis una fase encara que no es mogui
Error comú de molts organitzadors: “Si no venc la Fase 1, no passo a la Fase 2”.
Això mata l’efecte psicològic de progressió.
Una regla eficaç és mantenir una data de canvi, encara que no s’esgotin.
Senyals que indiquen que la teva estratègia de fases està funcionant
- La Fase 1 es mou de pressa.
- L’anunci del canvi de fase activa vendes.
- La gent pregunta “quan apugen els preus”.
- Notes pics de trànsit abans i després del canvi.
Si no passa res d’això, probablement el problema no és la fase… és el missatge de valor de l’esdeveniment.
Per què aquesta estratègia encaixa amb com decidim la societat
La ment funciona amb tres impulsos simples:
- No vull pagar més si puc pagar menys ara.
- Si altres han comprat, deu valdre la pena.
- Un esdeveniment que progressa em sembla un esdeveniment viu.
La lliçó final sobre les fases
Les fases de preus no són una estratègia “per vendre més entrades”. Són un sistema de comunicació del valor de l’esdeveniment.
Cada fase:
- Marca un ritme.
- Explica una història.
- Augmenta la percepció de valor.
- Assegura que els preus evolucionin juntament amb l’esdeveniment.
- I millora la lectura que el públic fa del que estàs construint.
Una eina que potencia aquesta estratègia: mostrar les entrades restants de manera intel·ligent
En una estratègia basada en fases de preus, la manera com comuniques el progrés és gairebé tan important com la mateixa estructura de preus. I aquí és on entra una de les funcionalitats més útils que Entrapolis ha llançat recentment: l’opció de mostrar quantes entrades queden, totalment configurable per l’organitzador.
Aquesta eina permet activar un disparador psicològic clau: la urgència real i verificable. Però, a diferència d’altres plataformes on aquesta informació apareix sempre visible (fins i tot quan no convé), a Entrapolis pots decidir quan mostrar-la.
Així funciona:
- Pots triar que el comptador estigui visible des del primer moment.
- O pots configurar-lo perquè només aparegui quan s’hagi venut un percentatge determinat de l’aforament: per exemple, quan un 70% o un 80% ja estigui esgotat.
És a dir, tu controles la narrativa.
Per què és tan potent aquesta opció?
Perquè quan l’usuari veu “Queden poques entrades”, la percepció de valor augmenta automàticament:
→ “Si gairebé tothom ja ha comprat, això deu valdre la pena”.
→ “Si espero, pagaré més o em quedaré sense entrada”.
I el millor és que no és una urgència artificial: està basada en dades reals, visibles i transparents.
A més, mostrar l’avanç només quan té impacte evita que un comptador buit desanimi el comprador al principi de la venda. D’aquesta manera:
- Al començament → transmets calma, ordre i claredat.
- En els moments clau → actives la urgència i reforces la demanda.
- En les últimes fases → potencien la sensació d’“última oportunitat” sense necessitat de campanyes complexes.
En resum: aquesta funcionalitat converteix la progressió natural del teu esdeveniment en una eina de vendes, alineada amb com prenem decisions i amb l’estratègia de fases de preus.
Quan les treballes bé, el preu deixa de ser un fre i es converteix en el millor aliat del teu esdeveniment.
Si vols que el públic valori el teu esdeveniment, el preu ha d’ajudar —no obstaculitzar— aquesta percepció.
Deixa un comentari