Hi ha una pregunta que apareix en gairebé tots els esdeveniments, tot i que no sempre en el mateix moment. No sorgeix el primer dia ni l’últim. Apareix just quan l’organitzador comença a mirar les vendes amb atenció i pensa: estic cobrant massa… o massa poc?
Aquí hi ha el problema: quan aquest dubte apareix tard, les decisions solen ser dolentes. Pujades impulsives, baixades per por o canvis constants que confonen el públic. Els esdeveniments que funcionen no improvisen el preu: el gestionen amb dades.
En plataformes com Entrapolis, on l’organitzador pot veure el ritme de vendes diari, les entrades en procés de compra i l’impacte real de cada canvi, aquesta diferència esdevé evident. No es tracta de “tocar el preu”, sinó d’entendre quan té sentit fer-ho.
Vegem quan apujar o abaixar el preu de les entrades, per què fer-ho en cada cas i quins hàbits poden marcar la diferència i fer molt més rendible el teu esdeveniment.
El preu no es decideix sobre la marxa
Abans de parlar d’apujar o abaixar preus, hi ha una idea clau que convé deixar clara. En els esdeveniments ben organitzats, el preu es defineix abans d’obrir vendes. No s’improvisa segons l’estat d’ànim del dia ni segons un mal cap de setmana.
Això no vol dir que no pugui canviar. Vol dir que els canvis formen part d’una estratègia de preus per a esdeveniments pensada amb antelació.
Normalment es treballa amb:
- Preus per trams.
- Escenaris possibles segons vendes.
- Límits clars de fins on apujar o baixar.
Aquest enfocament evita un dels errors més comuns que es repeteixen en molts esdeveniments petits: canviar el preu cada vegada que apareixen els nervis. Quan l’organitzador té visibilitat real del que passa —com ocorre en revisar les mètriques de vendes a Entrapolis—, aquesta ansietat baixa.
Quan apujar el preu de les entrades
Apujar el preu de les entrades no és castigar el públic. És respondre a un senyal clar: la demanda existeix.
La regla més fiable: 60–70 % de l’aforament venut
Quan un esdeveniment ha venut entre un 60 % i un 70 % de l’aforament sense incentius, el missatge és clar. Hi ha persones disposades a pagar el preu actual i encara queden entrades.
En aquest punt, apujar el preu de les entrades sol funcionar perquè:
- L’escassetat és real.
- El valor percebut augmenta.
- El risc de frenar vendes és baix.
Molts organitzadors apliquen aquí l’anomenada regla 70/20/10:
- 70 % venut → pots apujar preus.
- 20 % pendent pocs dies abans de l’esdeveniment → revisa estratègia.
- 10 % final → ajusta segons el teu objectiu: omplir o maximitzar ingressos.
Quan pots veure aquests percentatges amb claredat, prendre la decisió deixa de ser intuïtiva i passa a ser estratègica.
El moment importa més que la pujada
No totes les pujades funcionen igual. Les millors coincideixen amb un context clar:
- Un anunci important.
- La confirmació d’un artista o ponent.
- Un pic de trànsit després d’una acció de comunicació.
Quan abaixar el preu de les entrades (i quan no)
Abaixar preus és més delicat que apujar-los. Mal fet, danya la percepció de l’esdeveniment. Ben fet, pot reactivar vendes.
La clau és entendre per què es baixa.
El senyal correcte: vendes estancades durant diversos dies
Un dia fluix no significa res. Dos tampoc. Però quan el ritme de vendes s’atura durant diversos dies seguits, hi ha una fricció.
Si a més:
- Hi ha visites a la pàgina.
- Hi ha entrades en procés de compra.
- El calendari comença a estrènyer.
Aleshores, abaixar el preu de les entrades pot ser una opció, sempre que el problema sigui econòmic i no d’interès.
L’excusa que has de donar al públic
Mai no es baixa el preu sense explicar-ho. El públic necessita un motiu clar i lògic. Algunes excuses habituals i ben acceptades són:
- Oferta limitada durant 24–48 hores.
- Últimes entrades promocionals.
- Acció puntual per una data concreta.
Això protegeix la confiança i evita la sensació d’improvisació.
Un error greu és abaixar preus just després d’haver-los apujat. Això genera desconfiança i enfadament en els compradors anteriors.
Menys canvis, millors resultats
Un dels hàbits més clars dels organitzadors consistents és aquest: canvien preus poques vegades.
Un o dos ajustos ben pensats funcionen millor que molts petits canvis. Cada modificació comunica alguna cosa. Si el missatge canvia cada setmana, el públic deixa de creure-s’ho.
Eines que ajuden a decidir bé
Per saber quan apujar o abaixar el preu de les entrades, no n’hi ha prou amb mirar el total venut. Cal mirar el context.
Algunes eines clau:
- Vendes per dia, no només acumulades.
- Nombre d’entrades en procés de compra.
Si moltes persones arriben al pagament, però no compren, el preu pot ser el fre.
Trucs pràctics que funcionen
Hi ha petits ajustos que marquen la diferència:
- Apujar preus després d’un pic de trànsit.
- Abaixar preus només durant finestres curtes.
- Mesurar cada canvi durant almenys 48 hores.
- No tocar el preu per un mal dia.
Els esdeveniments que fracassen solen canviar preus sense esperar resultats clars.
Tendències que ja s’estan veient
Cada vegada més esdeveniments treballen amb preus dinàmics per trams, però no de manera improvisada. Ja no s’espera que faltin pocs dies per apujar o abaixar preus. El canvi s’activa quan les vendes ho justifiquen. Si un esdeveniment ven bé des de l’inici, el preu puja abans. Si no avança, es revisa abans. El calendari importa, però el ritme de vendes mana.
Una altra tendència clara és que el mòbil concentra la major part de les compres. Això canvia completament la manera com el públic decideix. Al mòbil no es comparen tantes opcions ni es guarden entrades per “pensar-ho més tard”. La decisió és ràpida: compro ara o marxo. Per això, el preu pesa més que mai en els últims passos del procés de compra.
També s’escurça el temps de decisió. Moltes compres es fan el mateix dia que l’usuari descobreix l’esdeveniment o rep un impacte (un anunci, una confirmació, una recomanació). Si en aquell moment el preu no encaixa amb la percepció de valor, la compra no es completa i és difícil que torni més endavant.
En la fase final, quan l’usuari ja està a punt de comprar, el preu es converteix en el principal fre o accelerador. No és “si l’esdeveniment m’agrada”, sinó “si el compro ara o el deixo passar”. Per això, els canvis de preu han de ser clars, puntuals i ben comunicats. Un ajust sense explicació genera dubtes; un ajust amb context (últimes entrades, canvi de tram, tancament d’anticipades) ajuda a prendre la decisió.
En resum: menys canvis, més ben pensats, basats en dades reals de venda i adaptats a un públic que decideix de pressa i compra des del mòbil.
Una guia simple per no equivocar-te
Un enfocament clar i repetible seria:
- Defineix preus per trams abans d’obrir vendes.
- Mesura resultats cada 48 hores.
- Ajusta només si hi ha un patró clar.
- Comunica sempre el motiu del canvi.
- Avalua l’impacte abans de tornar a tocar el preu.
Aquest hàbit, repetit esdeveniment rere esdeveniment, és el que separa els organitzadors que improvisen dels que construeixen esdeveniments rendibles.
Saber quan apujar o abaixar el preu de les entrades no és qüestió d’intuïció. És qüestió de llegir bé els senyals i actuar amb criteri. Quan el preu es gestiona com una estratègia i no com un pedaç, l’esdeveniment deixa de dependre de la sort.
Deixa un comentari